Istorgia

Puncts culminonts digls davos 100 onns

Cronica

100 onns chor viril Surses:

>> CvS Cronica 1907-2007 (PDF 4.8 MB)

2017

Igls concerts da premaveira tradiziunals èn stos deditgia agl dirigent d'onour Gion Giusep Derungs. Ansemen cun igl HeartKhor¦ensemble ed accumpagnea da Salome Nold ò igl Chor viril Surses schintgigia a sies anteriour dirigent segl 85avel anniversari en concert an sala polivalenta a Riom ed egn an l'arena Grischuna a Tgazzas. Las premaudiziuns contemporanas "Mors et vita duello" e "Cun stiertas e stortas" ord la plema da Gion Giusep Derungs òn catto accoglientscha scu er igl program digl ensemble gioven sot la batgetta da Lisa Appenzeller. La Laudatio per igl giubilar ò tignia Andreas Gabriel, vizepresident da l'uniuns Svizra da cant ed incumbenso per cultura tar la Leia Rumantscha.

Igl Chor viril Surses schintgegia a sasez sen igl 110avel anniversari ena nova pagina d'internet.  Ella ramplazza l'amprema pagina web digl chor tgi è neida fatga igl 2007 per igl 100avel anniversari e funcziuna ossa sen monitours mobils e visours da computers.

2016

Igl avost 2016 vign Rainer Held clamo scu nov dirigent digl Chor viril Surses. En cas da furtegna per igl chor, pertge uscheia po la lavour premurada digls antecessours neir manada e sviluppada anavant professiunalmaintg. Betg cun sasez ozande.

Igl concert inaugura è an tots gros sto en success. Puspè sala Grava plagna a Savognin. las criticas ed igls resuns digl concert a bucca ed an scretg èn ampurmattont e positeivas. L'interacziun tranter chor e dirigent funcziunescha musical- ed umanmaintg. Igl publicom è sto incanto digl program variont digl concert inaugural. Ed eneda daple vign tot documento ed archivo da RTR Radiotelevisiun Svizra Rumantscha. Angraztg fitg!

2015

Igl davos onn da cant cun igl dirigent Luzius Hassler, tgi vign undro scu commember d'onour. Concert da cumgio an Sala Grava plagna. A Riom registrescha igl chor 19 canzungs per en disc cumpact an coproducziun cun Radiotelevisiun Svizra Rumantscha.

Participaziun a la festa da cant federala a Meiringen cun igl predicat «excellent». Igl Chor viril Surses canta «La tgerigna persa» (Antonìn Dvoràk) cun text da Mario Jegher, igl «o salutaris hostia» (Gion Antoni Derungs) e «L'orma tgi reiva tar Dia» (Hans Ludwig Heinrichs).

Punct culimnont è en concert festiv cun igls dus oters gronds chors virils Grischuns, Chor viril Lumnezia e Chor viril Ligia Grischa. Igl concert davant 800 aspectatouras ed ascpectatours vign registro da radio e televisiun e vign ad esser en document istoric.

La tschertga d'en nov dirigent cozza sur en onn e sa mossa difficila.

2014

En onn da cant tgi giaro an dus gros an l'istorgia digls davos 30 onns digl chor. Cun 67 cantadours activs sa referescha igl Chor viril Surses agls onns da success l'antschatta digls onns 80. E cun aveir visito e concerto a Fiesch (Valais soura), Vienna (Austria) e Vicosoprano (Bergiaglia), sarogl er puncto activitads orsoura sto en onn da record.

A la festa districtuala a Salouf ò igl chor sa participo cun success maximal. Igl chor ò canto «La tgerigna persa» ed «Igl pasler e la tschuetta» (Antonìn Dvoràk) cun texts da Mario Jegher ed en arranschamaint digl dirigent sez cun nom «Sommarpsalm» (Waldemar Ahlên).

2013

Igl Chor viril Surses fò ena turnea da concerts tg'igl magna da Savognin (Baselgia Nossadonna) sur Coira (Baselgia Son Martegn) anfignen Turitg (Baselgia Son Giatgen agl Stauffacher). Radond 1'100 persunas visitan igls concerts. Ovra principala è igl Requiem da Franz Liszt cun igls solists Peter Galliard, Samuel Zünd, Alexander Trauner e Wilhelm Schwinghamer. Per igl accumpognamaint musical digl chor segnan Stephan Thomas (orgel) e la Philharmonia da tgombra Grischuna respunsabels. Las criticas digls concerts èn per igl chor ena gronda motivaziun. (varda er «Raports da medias»)

2012

Dai bambini gli uomini - cantare è vita. Chegl igl motto digl concert communabel digl mars cun igl chor d'unfants e giuvenils CALICANTUS da Locarnco. Ena experientscha grondiousa per tots.

Festa cantunala a Trun igls 8 e 9 da zercladour

Predicat «Excellent» an la pi ota categoria III. Igl Chor viril Surses canta «Te Deum» (Hans Günther Bastian), «O salutaris hostia» (Gion Antoni Derungs) e «L'oraziung d'ena pelegrina» (Hans Ludwig Heinrichs). Igl madem de dat igl chor en concert da gala ansemen cun igl chor da giuvenils Grischun. En success cumplagn.

2011

Festa da cant districtuala a Glion

Igl Chor viril Surses vign anvido da concertar ansemmen cun igl Chor viril Lumnezia ed igl Chor viril Ligia Grischa.


«Schi 130 omens cantan...» uscheia igl tetel d'en artetgel an igl Bündner Tagblatt da Christian Albrecht. Igl concert radiziunal da Pasca ansemmen cun igl Chor viril Ligia Grischa è en grond success

2010

Concert da gala a Bussnang (TG)

a caschung dalla festa da 150 onns «Männerchor Bussnang-Rothenhausen»


Concerts a Savognin e Maiavilla ansemen cun en chor ad hoc da solistas grischunesas

2009

Festa da cant districtuala a Tusang, canzungs da paia: «Return» (E. Broechin/P.A.Lozza) ed «Igl om stiuno» (W. Sturm/R. Capeder)


Concerts a Savognin ed Uors ansemen cugl Chor mischedau Suraua.

2008

Festa da cant federala a Weinfelden

Canzungs da paia: «Igl om striuno» (W. Sturm/R. Capeder) e «La tgaplotta» (G.D. Simeon/P.A. Lozza)


 

Concerts a Savognin e San Murezzan

ansemen cugl ensemble vocal «La cumbricula».

2007

Anniversari da 100 onns Chor viril Surses.

Concert da gala e festa populara da giubileum.

CHOR and MORE «generaziuns cantan», festa e concert ansemen cun las giuventetnas da Surses.


Registraziun da la cantata «Mosaic Sursetter» e la canzung «Surses».

Ediziun da treis DC e la cronica digl chor.

Activo l'amprema pagina d'internet cun l'adressa www.chorvirilsurses.ch

2006

Lotto per las festivitads da giubileum.


Festa da cant cantunala a Coira


Registraziun a Turitg da la cantata "Igl paster pitschen" da G.A. Derungs.


Concerts a Savognin e Rueun.

2005

Concert a Basilea e viadi digl chor


100 onns Chor viril Alvra


 

Tar igl «Raiffeisen-Festival» cuntanscha igl noss chor igl final a Turitg, stò pero conceder igl amprem post agl Chor d’unfants Cuschnaus (Val Lumnezia).

2004

Nous ischan anvidos ad Aarau per cantar en pêr canzungs rumantschas a caschung dallas festivitads«40 Jahre Schweizerischer Musikrat».

2003

22avla festa da cant districtuala a Riom.

2002

Concert da gala a Clostra tgi organisescha la festa da cant districtuala Portenza/Tavo.

2001

Igl noss dirigent Luzius Hassler dastga piglier ancunter igl premi da rancunaschientscha digl cantun Grischun per las sias grondas prestaziuns scu dirigent e pedagog da musica.

2000

Festa da cant districtuala a Bonaduz

Festa da cant federala a Sion


Curò Mani demissiunescha e Luzius Hassler, scolast da musica alla scola cantunala a Coira, vign eligia scu successour.

1990-1999

1999
  • Festa da cant cantunala a Samedan.
  • Per commemorar 500 onns ghera dalla Tgalavagna cugl manader Banadetg Fontana ò igl circuit da Surses previa diversas activitads durant la stad.
  • Er nous ischan dalla parteida cun igls gis festivs dalla Tgalavagna digl cumponist engiadines Otto Barblan tgi vagn canto digls concerts a Savognin.
  • Battesim digl DC «Benedetg Fontana».
1998
  • Participaziun a la festa da cant digl cantun Glarunga a Ennenda.
1997
  • Concerts a Savognin e Riom
1996
  • Giubieum 75 onns «Uniun rumantscha Surmeir»
  • Concerts a Savognin e Riom
1995
  • Concerts ansemen cugl Chor viril Alvra a Savognin, Lai e Coira
1994
  • Festa da cant districtuala ad Andeer
  • Scuntrada rumantscha a Donat, canto durant igl act final
1993
  • Igl cantun Grischun è giast agl Comptoir Suisse a Lausanne e nous vagn dastgea represchantar igl cant rumantsch.
  • Festa da cant cantunala a Flem.
  • Concerts a Savognin e Riom
1992
  • Igls concerts premavangs cun l’ovra «Taimp ed eternitad» da Xaver Schnyder von Wartensee (naschia 1786) on gia grond success ed ena fitg bunga critica. Dus concerts a Savognin ed egn a Coira an collaboraziun da Georg Fluor e Paul Steiner, tenors, Rico Peterelli, bariton, Alvin Muoth, bass ed en orchester ad hoc.
  • Digl banchet dalla radunanza da delegos svizra digls postenents vainsa pudia zappar se e purtar igl saleid musical rumantsch, chegl tgi ò fatg grond plascheir a passa 200 delegadas e delegos dall'antiera Svizra.
1991
  • Festa da cant federala a Lucerna/Willisau.
  • Concerts a Savognin e Riom
1990
  • Viadi da 3 deis a Colmar/Elsass
  • Festa da cant districtuala a Savognin
  • Concerts a Savognin, Donat e Riom

1980-1989

1989
  • Concerts a Savognin e Riom
1988
  • Konzerte in Savognin, Davos, Poschiavo und Riom
  • Concert a Poschiavo cugl Coro Casamai e viadi a La Gatta
  • Igl noss chor represchainta la Rumantscheia ad en concert ainten la sala da congress a Tavo.
1987
  • Concerts a Savognin e Riom
  • Festa da cant districtuala a Razén
1986
  • Concerts a Savognin e Riom
  • Festa da cant cantunala a Scuol
1985
  • Concerts a Savognin e Riom
  • Concert alla sala digl teater a Son Giagl sen invitaziun dalla regenza digl Grischun, giast a l'OLMA
  • Festa da cumgio per igl noss dirigent Gion Giusep Derungs
1984
  • Concert a Riom
  • La voluminousa cantata da Benedetg Fontana digl ancunaschaint cumponist Duri Sialm stat chesta premaveira agl center digls noss concerts an sala polivalenta a Riom e la stad an igl casti Raetia Ampla, noua tgi Benedetg Fontana veva residia.
  • Igl noss fitg stimo dirigent Gion Giusep Derungs demissiunescha sen la fegn digl onn da cant 1984/85.
  • Curò Mani, scolast da musica alla scola media a Tavo, vign eligia successour segl onn da cant 1985/86.
1983
  • Konzerte in Savognin, Basel, Bivio, St. Gallen und Riom
  • Festa da cant districtuala a Riom.
1982
  • Concerts a Savognin e Salouf
  • Aavertura: Museum Regiunal
  • Festa da cant federala a Basilea.
1981
  • Concerts a Savognin e Salouf
1980
  • Concerts a Savognin, Chur e Salouf
  • Concert communabel cugl chor viril Coira ed en quartet dalla Brass Band GR
  • Festa da cant cantunala a Mustér

1970-1979

1979
  • Concerts a Savognin e Salouf ed en suplementar la stad agl casti da Riom cun musica dad operas.
  • Registraziun da nossa sagonda platta «Mond alpin»
1978
  • Konzerte a Savognin e Riom
  • Igl noss chor survign igl premi da radio e televisiun rumantscha CRR an rancunaschientscha per sies angaschamaint per lungatg e cultura rumantscha.
  • Viadi da treis deis an Svizra franzosa.
1977
  • Concert a Silvaplana ansemen cugl Chor mixt Champfèr scu er a Savognin, Salouf e Mulegns
  • Participaziun a la festa da cant cantunala da Turgovia a Romanshorn, noua tgi vagn canto igls «Maletgs da Segantini»
1976
  • Participaziun alla festa da cant districtuala a Tusang
  • Concerts a Savognin, Salouf e Mulegns.
  • Purto igl saleid musical alla dieta dalla «Pro Raetia» cun la participaziun da cunsiglier federal Ernst Brugger ed alla radunanza generala dall'URS.
1975
  • Concerts a Savognin e Riom
  • Registraziun da noss'amprema platta fonografica «Canta er Te»
  • Igl chor dombra 83 cantadours
  • Participaziun alla festa da cant sursilvana a Lumbrein.
  • Viadi da treis deis a Rüdesheim/Heidelberg.
1974
  • Concerts a Savognin e Riom
  • Registraziun cun Radio Rumantsch
  • Participaziun alla festa da cant a Tavau
1973
  • Concerts a Savognin e Riom
  • Participaziun alla festa federala da cant a Turitg
1972
  • Konzerte a Savognin e Salouf
  • Participaziun alla festa districtuala a Casti e collaboraziun allas festas «100 onns Chor viril Salouf» e «50 onns URS».
1971
  • Concerts a Savognin e Riom
  • Participaziun alla festa da cant engiadinesa a Samedan e viadi da dus deis a Verona noua tgi vagn visito l'opera Aïda.
1970
  • Concert agl hotel Piz Mitgel an collaboraziun cun «Las vouschs dalla Gelgia»
  • Collaboraziun per l'emissiun da televisiun «Igl balcun tort, Turnier an Raezia» e registraziun da diversas canzungs an baselgia da Nossadonna a Savognin.

1960-1969

1969
  • Inauguraziun dalla bandiera nova cun ena gronda festa populara a Grava
1967
  • Ord muteivs da sanadad demissiunescha Gion Duno Simeon ed i gartegia da gudagner Gion Giusep Derungs, scolast da musica alla scola cantunala, scu nov dirigent. Sot sia lavour distingueida crescha igl chor an domber ed er an qualitad.
1962
  • Inspecter da scola Gion Duno Simeon surpeglia la batgetta da Theo Caliezi, igl cal bandunga igl Grischun ord muteivs da lavour.

1907-1956

Dallas activitads durant igls amprems 5 decenis n'è betg ancunaschaint ena ploma. Gl'è dantant franc tgi las activitads èn stadas interrotas durant las dus gheras mundialas. Ma er durant igls taimps da pasch è l'activitad betg adegna stada garanteida ed igl onn 1948 è perfign nia decidia da sliier se per antant igl chor da vallada e surdar la cassa per salva-guardia agl cres da Surses.

1907

Gründung

Ainten igl rapport da l'Uniun da cant districtuala digl onn 1908 screiva igl president sign. H. Caviezel, Filisour tgi an Surses seia igl 1907 nia fundo en chor viril da vallada. Chegl è igl sulet documaint dalla fundaziun.